Llar d'infants Casamada

Avui dia tenim molta informació, quan tenim un fill ens informem, llegim articles, llibres... Però, sabríem diferenciar una escola bressol tradicional d'una més orientada a l'educació moderna?

La majoria d'escoles bressol es presenten com escoles seguidores de diferents metodologies (Montessori, Pikler, Waldorf...) però la veritat no és aquesta. S'intenta aplicar diferents metodologies sense tenir assentades les bases d'aquestes i els objectius clars. Això fa que, a moltes escoles bressols hi hagi una barreja de conceptes, moltes vegades contradictoris entre si. Escoles amb molta predisposició però poca constància amb les metodologies que apliquen, en aspectes materials o certes activitats, però encara no estan mentalitzades per fer un canvi de "xip" amb la manera d'ensenyar i tractar.

A continuació us faré una petita comparativa. Jo tinc clar cap a on em posiciono, i tu?

Quan parlem d'escola bressol ho hauríem d'entendre com a una llar on l'infant es senti estimat i valorat per sobre de tot. Un lloc on pugui ser ell mateix i formar-se com la persona que acabarà sent. Per això l'etapa dels 0-3 és tan important.
L'infant ha d'aprendre jugant i no s'ha de sentir obligat a participar en una activitat que o bé no li ve de gust fer, o bé no és del seu interès. És molt important potenciar les intel·ligències múltiples a l'aula i si la provocació del dia és amb pintura i ens trobem amb infants que no hi volen participar, perquè obligar-los? Potser en aquell moment no estan receptius per aquesta activitat, no es veu capaç de dur-la a terme o qualsevol altre aspecte que, a vegades, els adults no percebem. És més, si els obliguem a fer-ho, segurament veuran aquesta activitat com una cosa negativa. En molts casos, el que acaba passant és que en un principi no volen, però després veuen als seus companys gaudir i es van acostant, inclús acaben participant. Des de l'escola moderna es dóna opció a què l'infant realitzi una altra activitat que sigui més important per a ell en aquest moment. Per la seva banda, l'escola tradicional, "obligaria" a l'infant a realitzar pintura perquè és el que toca, sense donar opcions ni explicacions.

Què passa quan l'infant fa alguna acció que no és correcta? Una educació actuaria amb repressió o càstig sense deixar que l'infant s'expliqui. En canvi, l'altre deixaria que l'infant, sempre que sigui possible per edat, doni la seva versió dels fets i, sempre des de la comprensió i el respecte se li expliqui que el que acaba de fer no està bé, però que entenem que s'ha frustrat per "X" motiu, que el seu company està trist pel que ha fet, etc. Això no vol dir que poden fer el que volen, han d'haver-hi uns límits senzills i clars, però ben marcats.

Referent a l'avaluació dels infants, l'escola tradicional tracta a tots per igual, sense cap adaptació. En canvi, la moderna els tracta de manera individual, respectant el seu ritme. En el cas de la tradicional l'eina que utilitzen, és un informe general per tots els infants, que no s'adapta a les necessitats individuals d'aquests i això, generalment, genera angoixa a les famílies quan veuen que el seu fill no ha après els colors, per exemple, quan segurament, el que ha passat és que l'infant no estava preparat madurativament per adquirir aquests coneixements en aquell moment, segurament ho farà quan estigui preparat. I no patiu, ho farà.

Un altre aspecte de l'escola bressol moderna és fer que els infants siguin partícips en les tasques quotidianes com parar taula, recollir-la, tallar fruita, netejar superfícies brutes, etc. Sempre amb l'acompanyament d'un adult. L'educació més tradicional això no ho contempla, donat que es pensa que l'adult perd el temps repassant i supervisant a l'infant, quan realment és un aprenentatge molt significatiu per l'infant i per l'adult i un aspecte molt essencial a l'hora d'adquirir hàbits i responsabilitats.

El paper de la família és molt important en una educació més moderna, ja que aquesta ens ajuda a entendre i comprendre la manera de ser i la situació de l'infant. En les escoles tradicionals no se li dóna tanta importància a la família i al seu entorn i tots es regeixen sobre el mateix sistema.

Per tant, trobem una educació tradicional molt més rígida, on el que pensa i vol l'infant no és prioritari, mentre que l'educació moderna posa a l'infant com a protagonista del procés educatiu, valora el seu entorn i acompanya (no imposa) en aquesta etapa tan important com és la de 0-3, ja que és aquí és on es creen els fonaments de l'autoestima i confiança d'un mateix, entre altres molts aspectes. Així doncs, ens trobem en un procés evolutiu en l'educació, on l'escola tradicional, cada cop més, queda més obsoleta.